LES TINES DEL FLEQUER                                                                           

                                                    

Al segle XIX les vinyes franceses van ser atacades per la fil.loxera i França es va quedar sense vi i per tant no va poder importar vi a Amèrica que eren els seus principals clients. I aquest fet negatiu per França va ser positiu per Catalunya que també tenia vinya encara que minsa.  Afortunadament els Pirineus van fer de barrera impedint el pas de l’insecte que també va fer estralls a la vinya catalana al cap de trenta o quaranta anys, i aquests  trenta o quaranta anys van servir perquè les vinyes catalanes augmentessin i  milloressin al màxim la seva producció i anomenada.

Vinyes 

I amb aquest motiu van sorgir vinyes per tots els terrenys aptes de fer-les créixer i això és el que va passar a la vall del Flequer. Es van tallar alzines i roures i es van plantar ceps.

Però la vall del Flequer no tenia  bona comunicació per dur els raïms als llocs on elaborar el vi, tenint en  compte que a la vall hi havien plantat ceps pagesos de Manresa i d’altres poblacions, i dur els raïms fins a les cases respectives per elaborar-ne el vi era un inconvenient ja que amb el transport es podia  malmetre el raïm. Aquesta dificultat va despertar l’enginy  i així va ser com van aparèixer les tines que encara podem veure avui.

Interior de les tines

                                                     

Les tines són construccions rodones, i estan fetes amb pedra i morter de calç i el interior està revestit de ceràmica d’un to vermellós. A la part de dalt de la tina s’hi posava un entramat de fustes travesseres, un pel separades, a sobre de les fustes s’hi tirava el raïm s’aixafava i el most s’escolava per entremig de les fustes i queia al fons de la tina. Amb aquest sistema quedava el vi s’elaborava a peu de vinya i es podia transportar sense por de que es fes malbé.

La fil.loxera  va arribar per fi a Catalunya i va assolar les vinyes  i el seu conreu va ser abandonat.

Avui recorrent la vall del Flequer a través del camins i corriols, podem imaginar una vida  plena d’esplendor i ara  només hi resten les tines amb els noms del seus antics propietaris, noms com les tines del Bleda, les de les Tosques, les de la Escudelleta, o les del Ricardo. El bosc intenta engolir-les  però elles sobresurten com a testimoni d’aquella  època de prosperitat econòmica ja que elles van ser les protagonistes de les millors veremes que van viure els vinaters del nostre país.

Tines de les Tosques

Tines d'en Ricardo

                                                                            

MONTSERRAT

Un dia, durant l’era terciària, el mar es revoltà i del fons d’aquelles aigües embogides  va emergir el massís de Montserrat. Els freds, els vents, les pluges, i les glaçades van anar donant forma i relleu a roques i agulles fins a convertir-se en aquest massís muntanyós únic i singular  que avui coneixem  i que en la seva vessant oriental s’hi va bastir el Monestir de Sta.Maria de Montserrat a una alçada de uns 700 metres.

Porta romànica

El santuari documentat com a ermita l’any 900 fou erigit en monestir benedictí vers l’any 1025, si bé ha sofert moltes transformacions i l’any 1560 es començà a construir la gran basílica que fou consagrada l’any 1600. De l’època romànica s’ha conservat la portada de la primitiva església que es pot veure en el corredor d’accés a l’atri.

La imatge romànica, del segle XII-XIV, de Santa Maria de Montserrat –La Moreneta- presideix el temple.

Aquesta muntanya està situada entre les comarques del Bages, L’Anoia i el Baix Llobregat.  Hi ha diferents formes per pujar a Montserrat, un tren cremallera que data de finals del segle XIX, una carretera apte per a tot tipus de vehicles motoritzats, i un aeri que ens pocs minuts supera un desnivell de 500 metres fins el monestir. Avui però pujaren caminant a Montserrat pel camí anomenat de “Les Bateries” que surt del poble de Collbató. La pujada es considerable però envoltats de l’aroma del romaní i la farigola se’ns fa més suau el camí.  Arribem al pic de St.Jeroni que és el punt més alt del massís amb 1224 metres d’alçada i des de el seu mirador se’ns ofereix una panoràmica que va des de  els  Pirineus fins a la Mediterrània.

Pas dels francesos

De camí cap al monestir passem pel engorjat pas del francesos i aquest nom ens fa pensar en les batalles que van tenir lloc per aquestes contrades pels volts dels anys 1800.

La muntanya de Montserrat és un centre d’atracció per a tot tipus de gent, pels escaladors i excursionistes és un paradís ideal, pels estudiosos és un centre de cultura ja que el monestir té la seva pròpia impremta, te una important biblioteca amb uns 250.000 volums, dels quals n’hi ha alguns d’incunables, papirs i manuscrits. També és molt important el Museu, una de les seccions dedicada a la Prehistòria on s’hi recullen les exploracions arqueològiques fetes a les moltes coves que hi ha dins la muntanya i que eren habitades per eremites, en un altra secció del museu hi ha la  Pinacoteca amb valuoses obres d’autors de l’escola catalana, castellana i bíblica. Pels turistes i passejants hi ha restaurants, hotels, celles i botigues i per a les persones que volen passar un dies de recolliment a la muntanya els monjos tenen una hostatgeria on poden fer vida com a hostes del monestir

Arribem al monestir a la una del migdia el temple s’omple de gent i l’escolania ens obsequia amb el cant de la Salve i el Virolai cosa que agraïm molt després de la llarga caminada que hem fet per la muntanya de Montserrat.

 
   

 

PUJAR VIDEO