FLORA, FAUNA I POETES DE COLLSEROLA

A Collserola,  com a bosc mediterrani que és, hi trobem  arbres com l’alzina, el roure, l’om, l’àlber,  el pollancre i el pi blanc, arbustos com el  marfull, l’arboç, l’estepa blanca, la farigola, el bruc, el romaní, l’argelaga, el galzeran i la ginesta.

                                                 

Tot i que la pressió humana ha fet disminuir la fauna,  a Collserola encara hi trobem una vintena d’espècies d’ocells, com el gafarró  el mussol i l’òlia;  mamífers, com el conill, l’eriço,  l’ esquirol i el senglar que es l’animal més gran que avui podem veure a Collserola;  com amfibis  hi viuen  el tòtil, el gripau i la salamandra.

                                 

Cap a finals del segle XIX ,  el romanticisme de la renaixença fa que els poetes s’interessin per la muntanya i li dediquin poemes inspirats pels seus boscos, ermites, castells, flora i fauna.  A través  de Joan Maragall,  Gaziel , Foix,  Rusiñol,  Carner, Verdaguer,   Pla,  Joan Vinyoli , Joan Margarit i altres podem gaudir avui d’un immensa bibliografia poètica de Collserola.        

      

                                                   

FLORA, FAUNA I POETES DE COLLSEROLA

A Collserola,  com a bosc mediterrani que és, hi trobem  arbres com l’alzina, el roure, l’om, l’àlber,  el pollancre i el pi blanc, arbustos com el  marfull, l’arboç, l’estepa blanca, la farigola, el bruc, el romaní, l’argelaga, el galzeran i la ginesta.

Tot i que la pressió humana ha fet disminuir la fauna,  a Collserola encara hi trobem una vintena d’espècies d’ocells, com el gafarró  el mussol i l’òlia;  mamífers, com el conill, l’eriço,  l’ esquirol i el senglar que es l’animal més gran que avui podem veure a Collserola;  com amfibis  hi viuen  el tòtil, el gripau i la salamandra.

                                             

                                                       

Cap a finals del segle XIX ,  el romanticisme de la renaixença fa que els poetes s’interessin per la muntanya i li dediquin poemes inspirats pels seus boscos, ermites, castells, flora i fauna.  A través  de Joan Maragall,  Gaziel , Foix,  Rusiñol,  Carner, Verdaguer,   Pla,  Joan Vinyoli , Joan Margarit i altres podem gaudir avui d’un immensa bibliografia poètica de Collserola.        

      

ELOGI DE LES MUNTANYES

Com la muntanya no hi ha res al món!

Afigureu’s que sou per la collada,

pugeu amunt i us reventeu el pit,

tot el rostre se us torna esgarrinxada,

de tanta xafogor us heu abaltit.

Allò és sentir la terra vora d’un!

Amb els peus no s’enfonsa ni belluga,

i a cada pas us va enfilant amunt.

No veieu res; és el delit que us porta,                              

tant se us dóna el negre com el blanc                                

el nas us bull d’una bravada fort,

sentiu la torrentera de la sang.

Mes de sobte s’atura la pujada,

ja comença una mica de repòs,

no us costa tant el pendre l’alenada,

la suor ja us rellisca a tot el cos.

I obriu els ulls cansats que volen veure

després que el sol els estigué torrant,

i us dic que gairebé no gosen creure

allò tan bell que tenen al davant.

Hi ha a tot arreu una verdor tant fina

que no la gosaríeu trepitjar.

O quin goig a la cara s’endevina

per tots els membres i quin bon estar!

Allà alt no et consums ni t’engabanyes,

ningú se’t menja ni t’escup al front.

O si poguéssiu  veure les muntanyes!

Com les muntanyes no hi res al món!

             Josep Mª de Sagarra

COLLSEROLA

Els trams finals del rius Besós i LLobregat marquen els límits de la serra de Collserola, el punt més alt de la qual és el Tibidabo amb 500 metres d'alçada. El nom de Collserola prové de la fusió de "coll" que junt amb l'article "sa" i la paraula "erola", que es refereix a una clariana de conreu, sembla que és l'origen del nom que ens ha arribat fins avui.

Segons estudis realitzats a l'era del Paleolític (100.000 anys aC) Coolserrola ja era habitada, més endavant hi ha trestimonis de poblats ibérica instal.lats a llocs elevats com el Puig Madrona, el Turó de Moncada i el Puig d'Olorda. Més tarda i durant la colonització romana la població es concentrá a les planes.

A l'edat mitjana s'estructura el paisatge i comencen a sorgir parròquies amb nuclis de cases, com St.Just Desvern, St. Vicenç de Sarrià, St.Genis dels Agudells, castells com el de Castelllciuró i el del Papiol, monestris com el de St.Cugar i el de Valldaura, i ermites i maseis que comencen a conrear la terra.

A finals del segle XIX, l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques comença el descobriment de la serra de Collserola, i un dia d'abril del 1877 uns quants socis sortiren de Sarrià, s'enfilaren cap a Vallvidrera, passarem per la creu del LLavalloll, Sta. Creu d'Olorda, St.Feliu de LLobregat i retornaren a Barcelona.

Aquest va ser el descobriment de la serra de Collserola i així avui podem conèixer la seva fauna i flora, el seu llegat arquitectònic de monestirs i ermites, cases nobles i castells i rierols i fonts, i també l'atracció que la muntanya inspirà als poetes de la renaxença. Tot aixó serà tema per propers blogs.

COLLSEROLA

Els trams finals del rius Besós i LLobregat marquen els límits de la serra de Collserola, el punt més alt de la qual és el Tibidabo amb 500 metres d'alçada. El nom de Collserola prové de la fusió de "coll" que junt amb l'article "sa" i la paraula "erola", que es refereix a una clariana de conreu, sembla que és l'origen del nom que ens ha arribat fins avui.

Segons estudis realitzats a l'era del Paleolític (100.000 anys aC) Coolserrola ja era habitada, més endavant hi ha trestimonis de poblats ibérica instal.lats a llocs elevats com el Puig Madrona, el Turó de Moncada i el Puig d'Olorda. Més tarda i durant la colonització romana la població es concentrá a les planes.

A l'edat mitjana s'estructura el paisatge i comencen a sorgir parròquies amb nuclis de cases, com St.Just Desvern, St. Vicenç de Sarrià, St.Genis dels Agudells, castells com el de Castelllciuró i el del Papiol, monestris com el de St.Cugar i el de Valldaura, i ermites i maseis que comencen a conrear la terra.

A finals del segle XIX, l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques comença el descobriment de la serra de Collserola, i un dia d'abril del 1877 uns quants socis sortiren de Sarrià, s'enfilaren cap a Vallvidrera, passarem per la creu del LLavalloll, Sta. Creu d'Olorda, St.Feliu de LLobregat i retornaren a Barcelona.

Aquest va ser el descobriment de la serra de Collserola i així avui podem conèixer la seva fauna i flora, el seu llegat arquitectònic de monestirs i ermites, cases nobles i castells i rierols i fonts, i també l'atracció que la muntanya inspirà als poetes de la renaxença.

COLLSEROLA