Pels camins del Comte Arnau

El castell de  Mataplana, esta situat al costat nord occidental del terme de Gombrèn.  Sembla que fou la residència del llegendari comte Arnau, dit també senyor de Mataplana. 

A pocs metres de la carretera, que va a Castellar de n’Hug, trobem les restes del que fou un conjunt romànic format pel castell de Mataplana, avui enrunat, i uns  metres més avall hi ha l’església de St.Joan de Mataplana que era la capella del castell. Es una petita esglesiola  romànica construïda a cavall dels  segles XI i XII.

Ens arribem al poble de Gombrèn i visitem el seu petit nucli antic.   Ara ens toca fer una forta pujada fins a l’hostatgeria del santuari de Montgrony  que té una alçada de 1353 metres, (s’hi arriba amb cotxe)i és també un dels llocs significatius de la llegenda del comte Arnau. Segons la llegenda el comte va ser condemnat per no pagar la soldada al serfs que van construir l’escala excavada a la roca  que pujava  al santuari. 

Avui des del Santuari surt una altra escala que després de pujar 140 graons ens deixa al pla de St.Pere on hi ha  l’església romànica de St.Pere de Montgrony. Es del segle XI, i te la particularitat que la  porta d’entrada està arrecerada per un atri cobert. Des d’aqui les vistes del Pedraforca, del Cadí i del Montseny, són magnífiques.

Ara tornarem al poble de Gombrèn on podem visitar  el Museu del Comte Arnau on ens podem  fer una idea de l’esplendor del castell i el seu conjunt on el feudalisme era el màxim exponent d’aquella època.

Acabarem l’excursió recordant els versos de Verdaguer:

                                      Lo comte de Matapalana  

                                      ne tenia dos cavalls

                                      l’un era blanc com la gebre

                                      l’altre fosc com lo pecat.

                                      Malhaja lo cavall negre

                                      benhaja lo cavall blanc   

  

MEQUINENSA 2010

MA-TA-GALLS

La definició  etimològica del mot MATAGALLS, és molt incerta Una de les definicions és que te arrels celtes; una altra versió descompon la paraula en Mata i Galls, que volen dir abundància i pedres triturades per la neu, respectivament; una altra versió es basa en la similitut  del nom d’aquesta muntanya al de matorralls per la gran quantitat de ginebrons tant abundants que s’hi troben.

Som a Collformic a una alçada de 1145 metres.  Ens deixem de definicions i comencem la pujada. Quan fa una horeta que caminem arribem al pla  de la Barraca, un prat herbat al mig del qual hi podem veure un  antic pou de glaç, avui, però la vegetació gairebé l’ha envaït

Continuem pujant. Un últim esbufec i ja som  al cim que amb els seus 1700 metres d’alçada és el tercer pic més alt del Montseny està coronat per la coneguda “Creu de Matagalls” (sembla que erigida per St:Antoni Mª   Claret) Els clics de les càmeres trenquen aquets silenci majestuós que poetes com Maragall, Verdaguer  Marià Manent o Guerau de Liost van plasmar en les seves obres.. Un breu descans  i comencem la baixada cap al santuari de Sant Segimon on la llegenda explica que Segimon  era el fill del rei de la Borgonya i no volen ser rei va decidir venir a fer vida d’eremita en una  cova del  Montseny i  que amb el temps aquella cova esdevingué en aquest santuari. Avui resta gairebé enrunat

Prop del santuari hi ha la font de St.Miquel. i  a tocar de la font  s’esmuny el torrent dels Rentadors que ofereix un escenari magnífic per remullar-se i dinar.

Ara  cal tornar a Collformic, on veiem la creu de Ferro que recorda la mort

de molts liberals a mans del carlins. Tan de bo que avui el Monseny ens inspiri a tots el seny suficient per tal de no repetir escenes tristes de la nostra història com aquesta que ens recorda la creu de Collfomic.    

.