LES TINES DEL FLEQUER                                                                           

                                                    

Al segle XIX les vinyes franceses van ser atacades per la fil.loxera i França es va quedar sense vi i per tant no va poder importar vi a Amèrica que eren els seus principals clients. I aquest fet negatiu per França va ser positiu per Catalunya que també tenia vinya encara que minsa.  Afortunadament els Pirineus van fer de barrera impedint el pas de l’insecte que també va fer estralls a la vinya catalana al cap de trenta o quaranta anys, i aquests  trenta o quaranta anys van servir perquè les vinyes catalanes augmentessin i  milloressin al màxim la seva producció i anomenada.

Vinyes 

I amb aquest motiu van sorgir vinyes per tots els terrenys aptes de fer-les créixer i això és el que va passar a la vall del Flequer. Es van tallar alzines i roures i es van plantar ceps.

Però la vall del Flequer no tenia  bona comunicació per dur els raïms als llocs on elaborar el vi, tenint en  compte que a la vall hi havien plantat ceps pagesos de Manresa i d’altres poblacions, i dur els raïms fins a les cases respectives per elaborar-ne el vi era un inconvenient ja que amb el transport es podia  malmetre el raïm. Aquesta dificultat va despertar l’enginy  i així va ser com van aparèixer les tines que encara podem veure avui.

Interior de les tines

                                                     

Les tines són construccions rodones, i estan fetes amb pedra i morter de calç i el interior està revestit de ceràmica d’un to vermellós. A la part de dalt de la tina s’hi posava un entramat de fustes travesseres, un pel separades, a sobre de les fustes s’hi tirava el raïm s’aixafava i el most s’escolava per entremig de les fustes i queia al fons de la tina. Amb aquest sistema quedava el vi s’elaborava a peu de vinya i es podia transportar sense por de que es fes malbé.

La fil.loxera  va arribar per fi a Catalunya i va assolar les vinyes  i el seu conreu va ser abandonat.

Avui recorrent la vall del Flequer a través del camins i corriols, podem imaginar una vida  plena d’esplendor i ara  només hi resten les tines amb els noms del seus antics propietaris, noms com les tines del Bleda, les de les Tosques, les de la Escudelleta, o les del Ricardo. El bosc intenta engolir-les  però elles sobresurten com a testimoni d’aquella  època de prosperitat econòmica ja que elles van ser les protagonistes de les millors veremes que van viure els vinaters del nostre país.

Tines de les Tosques

Tines d'en Ricardo