MA-TA-GALLS

La definició  etimològica del mot MATAGALLS, és molt incerta Una de les definicions és que te arrels celtes; una altra versió descompon la paraula en Mata i Galls, que volen dir abundància i pedres triturades per la neu, respectivament; una altra versió es basa en la similitut  del nom d’aquesta muntanya al de matorralls per la gran quantitat de ginebrons tant abundants que s’hi troben.

Som a Collformic a una alçada de 1145 metres.  Ens deixem de definicions i comencem la pujada. Quan fa una horeta que caminem arribem al pla  de la Barraca, un prat herbat al mig del qual hi podem veure un  antic pou de glaç, avui, però la vegetació gairebé l’ha envaït

Continuem pujant. Un últim esbufec i ja som  al cim que amb els seus 1700 metres d’alçada és el tercer pic més alt del Montseny està coronat per la coneguda “Creu de Matagalls” (sembla que erigida per St:Antoni Mª   Claret) Els clics de les càmeres trenquen aquets silenci majestuós que poetes com Maragall, Verdaguer  Marià Manent o Guerau de Liost van plasmar en les seves obres.. Un breu descans  i comencem la baixada cap al santuari de Sant Segimon on la llegenda explica que Segimon  era el fill del rei de la Borgonya i no volen ser rei va decidir venir a fer vida d’eremita en una  cova del  Montseny i  que amb el temps aquella cova esdevingué en aquest santuari. Avui resta gairebé enrunat

Prop del santuari hi ha la font de St.Miquel. i  a tocar de la font  s’esmuny el torrent dels Rentadors que ofereix un escenari magnífic per remullar-se i dinar.

Ara  cal tornar a Collformic, on veiem la creu de Ferro que recorda la mort

de molts liberals a mans del carlins. Tan de bo que avui el Monseny ens inspiri a tots el seny suficient per tal de no repetir escenes tristes de la nostra història com aquesta que ens recorda la creu de Collfomic.    

.