MA-TA-GALLS
La definició
etimològica del mot MATAGALLS, és molt incerta Una de les definicions és
que te arrels celtes; una altra versió descompon la paraula en Mata i Galls,
que volen dir abundància i pedres triturades per la neu, respectivament; una altra
versió es basa en la similitut del nom
d’aquesta muntanya al de matorralls per
la gran quantitat de ginebrons tant abundants que s’hi troben.
Som a Collformic a una alçada de 1145 metres . Ens deixem de definicions i comencem la
pujada. Quan fa una horeta que caminem arribem al pla de la Barraca, un prat herbat al mig del qual
hi podem veure un antic pou de glaç,
avui, però la vegetació gairebé l’ha envaït
Continuem pujant. Un últim esbufec i ja som al cim que amb els seus 1700 metres d’alçada és
el tercer pic més alt del Montseny està coronat per la coneguda “Creu de
Matagalls” (sembla que erigida per St:Antoni Mª Claret) Els clics de les càmeres trenquen
aquets silenci majestuós que poetes com Maragall, Verdaguer Marià Manent o Guerau de Liost van plasmar en
les seves obres.. Un breu descans i
comencem la baixada cap al santuari de Sant Segimon on la llegenda explica que
Segimon era el fill del rei de la
Borgonya i no volen ser rei va decidir venir a fer vida d’eremita en una cova del
Montseny i que amb el temps
aquella cova esdevingué en aquest santuari. Avui resta gairebé enrunat
Prop del santuari hi ha la font de St.Miquel.
i a tocar de la font s’esmuny el torrent dels Rentadors que
ofereix un escenari magnífic per remullar-se i dinar.
Ara cal
tornar a Collformic, on veiem la creu de Ferro que recorda la mort
de molts liberals a mans del carlins. Tan de bo
que avui el Monseny ens inspiri a tots el seny suficient per tal de no repetir
escenes tristes de la nostra història com aquesta que ens recorda la creu de
Collfomic.
.
De la mà del teu escrit he fet el recorregut i no m'he cansat gens. Feliços els que el feu de debó i gaudiu de la nostra natura!
ResponEliminaMª Rosa, el teu escrit m'ha fet recordar una excursió que vaig fer fa molts anys. Jo al Montseny el venero com el pare del Vallès.
ResponElimina