COLLSEROLA

Els trams finals del rius Besós i LLobregat marquen els límits de la serra de Collserola, el punt més alt de la qual és el Tibidabo amb 500 metres d'alçada. El nom de Collserola prové de la fusió de "coll" que junt amb l'article "sa" i la paraula "erola", que es refereix a una clariana de conreu, sembla que és l'origen del nom que ens ha arribat fins avui.

Segons estudis realitzats a l'era del Paleolític (100.000 anys aC) Coolserrola ja era habitada, més endavant hi ha trestimonis de poblats ibérica instal.lats a llocs elevats com el Puig Madrona, el Turó de Moncada i el Puig d'Olorda. Més tarda i durant la colonització romana la població es concentrá a les planes.

A l'edat mitjana s'estructura el paisatge i comencen a sorgir parròquies amb nuclis de cases, com St.Just Desvern, St. Vicenç de Sarrià, St.Genis dels Agudells, castells com el de Castelllciuró i el del Papiol, monestris com el de St.Cugar i el de Valldaura, i ermites i maseis que comencen a conrear la terra.

A finals del segle XIX, l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques comença el descobriment de la serra de Collserola, i un dia d'abril del 1877 uns quants socis sortiren de Sarrià, s'enfilaren cap a Vallvidrera, passarem per la creu del LLavalloll, Sta. Creu d'Olorda, St.Feliu de LLobregat i retornaren a Barcelona.

Aquest va ser el descobriment de la serra de Collserola i així avui podem conèixer la seva fauna i flora, el seu llegat arquitectònic de monestirs i ermites, cases nobles i castells i rierols i fonts, i també l'atracció que la muntanya inspirà als poetes de la renaxença.